domingo, 29 de junio de 2014

BISUTERIA AMB LLÀPIS


Hola, sento el retràs però fa més d'un mes que, per bé o malament, no he tengut gaire temps per fircar-me tranquilament al blog.
Una de les bones notícies es que hi ha segona part d'aquesta entrada i, per això, abans de les fotos s'ha de tenir llest el material, no?


Això és el regal que férem a la mestra d'en Jaume l'any passat a final de curs. Crec que és el millor regal que li podem fer a la profe en acabar l'escola. Què millor que reciclar els llàpis que hem utilitzat duran tot l'any.
Vaig serrar amb una serra d'arquet els llapis en dos tamanys, uns d'un centímetre per fer el collar i els altres de mig centímetre per les arrecades i l'anell. 


Per fer el collar vàrem fer-lis un forat pel mig i en Jaume es va encarregar d'encastar les peces al fil de cuiro per fer el collar


Xulo, eh?. Ho sento però no hi ha fotos del collar acabat. Sorry.
En Jaume va fer dues tandes de colors i després vaig fermar-lo amb dos nusos correders. (Aquí a la foto està a punt d'acabar-lo)


Després retallàrem un tassó de cartró per fer el paquetet d'aquesta manera


Ficàrem collar, arrecades,...


Un llacet de ràfia i llest


Per fer les arrecades i l'anell vaig comprar les bases a una tenda de material per fer bisuteria. Ho vaig aferrar amb aquesta cola que ho aferra tot, ja sabeu, però vaig utilizat el format en gel, va molt millor.


Jo no sabia amb quin color quedar-me. De fet, a la mestra li regalàrem dos color i les primeres que tenen la mina de quatre colors


Un sol emperò, quan serres els llàpis la mina tenyeix part de la fusta i s'ha de netejar llimant-la o amb una goma de borrar. Però crec que val la pena.



Deixau-me dedicar-li aquest post als meus dos tios Sebastià. 
Al tio Sebastià perquè, quan jo era petita ja s'encarregava de fer tot el possible per ajudar-me a fer totes les idees que em venien al cap i quasi sempre ho aconseguia. L'únic que no vàrem poder dur a terme crec que va ser reparar-li l'ala a una papallona....
Vaig recordar-lo molt utilitzant el seu torn, els estris i la seva cotxeria per fer tot això. Com també la seva frase: "o es fa bé, o no es fa".
I al tio "Barba", per la seva rialla i els seu amor a nebodes i al menut. Un beso cuchi.